Als 14 anys vaig descubrí Krishnamurti, qui
transformà la meva visió del mon. Vaig sentir una connexió amb els seus
pensaments que podria definir com una experiència espiritual. En aquella època
la Índia m'atreia moltíssim i als 15 anys vaig decidir començar a practicar
ioga.
Malgrat tot, ara se que en aquell moment no vaig
saber digerir bé el pensament de Krishnamurti, em va mancar la part vivencial per poder integrar-ho.
Això i altres factors van fer que tingués una joventut rebel i sovint poc
constructiva. Vaig estar força anys allunyat del camí espiritual, del ioga i de
la meditació. Més tard, vaig esdevenir empresari i després d'alguns anys més va
reaparèixer l’interès pel ioga i vaig començar a rellegir a Krishnamurti,
Aurobindo i alguns altres autors. Em vaig formar durant 4 anys com a professor
de ioga i vaig intentar començar a canviar de vida, però em costava deixar anar
allò que havia sigut el meu modus vivendi fins aquell moment i pretenia afegir-hi
lo nou, en un autoengany del que aleshores no n'era del tot conscient.
Tot l’estrès que això em va provocar, afegint-li una separació sentimental, em
va portar, al meu entendre, a contraure una greu malaltia crònica i autoimmune,
que a dia d' avui em segueix acompanyant i de la que gràcies a Deu estic molt
millor.
En aquesta època va caure a les meves mans, gràcies
Isabel, un llibre de Gestalt de Claudio Naranjo i de nou vaig tenir una
sensació semblant a la que havia tingut de molt jove amb en Krishnamurti, però
aquest cop des de la maduresa i una comprensió més clara. Per fi has trobat
casa teva, em vaig dir. En aquell mateix moment vaig tenir la certesa d'haver
trobar el Meu Camí. Vaig començar un procés personal de teràpia i quasi simultàniament
vaig començar a formar-me com a terapeuta Gestalt a la ETGB. Format també en
psicologia a la UOC, en Eneagrama amb el Dr. Naranjo i en diferents disciplines
corporals i psicocorporals. La teràpia
i la formació em van transformar, vaig poder entendre, més enllà de la
ment, des de la vivència, el que havia llegit a Krishnamurti feia ja molts anys
enrere. Vaig començar a exercir com a terapeuta Gestalt i integratiu. Aleshores
sí, vaig abandonar completament el món de l'empresa, per dedicar-me
exclusivament a allò que realment em nodreix i em sana cada dia, la teràpia i
el ioga. A tot això em va ajudar la malaltia, a la que agreixo sovint, tot i
que a vegades també em queixo i la pateixo, que em fes veure la mort de prop.
Aquest fet em va servir per valorar el temps moment a moment, i entendre que no
tenia sentit seguir fent res que no m'omplis i em fes créixer d'alguna manera.
La malaltia va ser la meva porta d'entrada a la psicoteràpia i molt
especialment a la Gestalt.
Des de fa ja uns anys, em dedico a aquest ofici de
terapeuta, tant intens y profund alhora, tant reconfortant a vegades i
frustrant unes altres. Dono gràcies per tot això a la Vida, als meus mestres
Cristina Nadal i Albert Rams, a Claudio Naranjo, a Guillermo Borja, a Fritz
Perls, a la meva parella per recolzar-me i també a mi mateix per haver cregut
en la meva intuïció i atrevir-me a donar-li a la meva vida un gir tant gran, i
ara puc dir, tant gratificant.
